Logo de l'entitat

Els nostres roseristes

   
 

Els obtentors
A finals del segle XIX i especialment a partir de les tres primeres dècades del segle passat una sèrie de roseristes catalans van començar a treballar per adequar a Catalunya, les varietats de roses modernes que es produïen en altres zones més septentrionals d’Europa. L’obra d’aquests obtentors són el cor de la tradició roserística catalana. Una tradició que arrela en la primera meitat del segle XX gràcies al recolzament dels Amics de les Roses de Barcelona, del mestratge i disseny dels jardins de Nicolau M. Rubió i Tuduri i Jean Forestier i sobretot del reconeixement internacional de les creacions del roseristes.

Els germans Aldrufeu, els pioners
Joaquim Aldrufeu va ser el capdavanter en la introducció de les noves tècniques per l’obtenció de roses a Catalunya i a l’Estat espanyol. Entorn 1870 va fundar un establiment hortícola, on també treballava el seu germà Domènec. En aquest establiment Pere Dot va aprendre a hibridar roses.

Pere Dot (1885-1976), el roserista universal
Pere Dot Martínez ha estat l’obtentor que més ha excel·lit de tots els rosaristes de Catalunya. Les seves creacions, premiades en certàmens internacionals des de 1924, van estimular a diverses generacions de roseristes per a l’obtenció de noves varietats de roses. La seva obra ha estat cabdal  per a l’arrelament de la tradició roserística en el país. Entre 1924 i 1957 va aconseguir 26 medalles d’or i 17 certificats de mèrit en certàmens internacionals.
Després de la Guerra va destacar especialment per les obtencions de roses en miniatura, inexistents fins aleshores. La seva tasca ha estat reconeguda universalment.
Amb ell s’inicia una saga familiar de roseristes que arriba fins els nostres dies. Els seus fills, Simó i Marí, la seva jova, Gertrudis, i els seus néts, Víctor, Robert, Pere i  Jordi, han creat noves varietats de roses. Podem dir que la família Dot al llarg de les diverses generacions a crear més de 200 roses conegudes i per anomenar-ne  algunes:
R. Angel Guimerà (1926), R. Canigo (1927),R. Nevada (1927),R. Madame Gregoire Staechelin (1927, R. Sóller (1949), R. Para ti (1946), R. Duquesa de Peñaranda (1931),R. Si (1957), totes elles d’en P. Dot. Chiripa (1957) de Gertrudis F. de Dot, R. Armor (1973) d’en Marino. Dot Congratulations (1970) d’en Simón Dot,  R. President Tarradellas (1978) d’en Marino Dot, R. R.Victoria dels àngels (1981) d’en Jordi. Dot, Coral Floc (1984) i R. Gloria Dot (1986) d’en A. Dot. R. Joana Mariano (1995) d’en Víctor Dot. R. t Albania (1989) d’en Jordi. Dot.

Els Camprubí
Cebrià Camprubí Nadal (1889-1972), ha estat un dels principals obtentors de roses de Catalunya. Aquest roserista, amb projecció internacional, va començar la seva producció l’any 1921 amb conreus a Cornellà, Gavà i Sant Feliu. L’any 1927, s’instal·là a Sant Joan Despí des d’on va dirigir el seu negoci. Cebrià Camprubí inicià una tradició familiar que van seguir el seus fills, Carles, Josep i Cebrià, i que arriba fins els nostres dies Algunes de les seves obtencions han estat premiades en diversos certàmens internacionals. Entre les més destacades hi ha R. Marquesa de Urquijo (sinònim de Pilar Landecho,1938), R.J. A. Gomís (1933) i R.Tristesa (1953).

Llorenç Pahissa (1890-1940), un malaguanyat roserista.
Va ser l’aficionat santfeliuenc amb més prestigi i reconeixement internacional. Entre les seves obtencions hi ha R. Lorenzo Pahissa,(1941) medalla d’or de Bagatelle l’any 1941. Va morir sense saber que havia aconseguit el premi.

Francesc Bofill (1903-1985), el roserista de Torre Blanca
Aquest roserista va treballar 35 anys al servei de la família Dot, primer amb Simó Dot,  i més tard amb Pere Dot. El 1949, amb la creació de la firma comercial Roses Torre Blanca, se’n encarregà de la direcció tècnica dels cultius i de les hibridacions de roses. Va obtenir 8 noves roses, les principals són: R. Marquesa de Aguilar. (1955) i R.  Señora de Carulla (1961).

La Família Ferrer, productors i obtentors
Francisco Ferrer Martí (1919- 2004) va ser el capdavanter d’una important saga de productors.  Aquest roserista valencià es va formar a partir de 1944 a Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí amb els roseristes, Dot, Munné i Camprubí. Pere Dot li ensenyà les seves tècniques d’hibridació. A més de produir roses d’altres obtentors  estrangers i de mantenir una important empresa viverística, ha estat obtentor de vint i quatre varietats de roses.  
Amb ell s’inicia una saga familiar de productors de rosers, integrada pels seus fills Matilde, Francisco i José Ferrer Sena, tots ells al capdevant de diverses empreses dels sector. Seva és la rosa del mil·lenari de Sant Feliu (2002), R. Barcelona,  R. Vanesa Campello, per citar-ne algunes de les més de 50 creacions.

Altres rosaristes

Una altra saga de rosaristes va ser la família Munné. Blai Munné i Pons, el patriarca, va començar a Sarrià a mitjans segle XIX. El 1917 es va traslladar a Gavà, on va treballar com a horticultor i roserista. Va aconseguir diversos reconeixements internacionals, com la medalla d’or a Saverne per la rosa Elena Castelló,l’any 1932 i un certificat de mèrit a Bagatelle, perla R. Pau Vila, l’any, 1935. Blai pare va morir l’any 1941 i els seus fills van continuar.
Tot i que el món de les obtencions de roses és un món masculí, algunes dones van excel·lir en l’obtenció de roses, entre elles Pilar Mata de Bassó. Després d’algun reconeixement anterior a l’època de la Guerra, aconseguí R. Micheline,(1953) encreuament de dues roses de Dot.

Josep Padrossa Borrell (1875-1946) va afavorir la polinització mitjançant abelles a la primavera. Una de les seves creacions va ser R. Toresky(1930), premiada en un dels concursos de Pedralbes i R. Cotorrita Real (1931).

Altres obtentors catalans foren  Joan Bordas, (R. Maria Teresa, 1953 ) Pere Marsal.( R. Edelmira Marsal, 1901)

 

 

amicsdelesroses@santfeliu.net | C/ Vidal i Ribas, 23-25 | 08980 Sant Feliu de Llobregat | Telèfon 93 685 32 42 | Fax 93 632 72 19